Archivos de la categoría Exposiciones recomendadas

Magiciens de la Terre. Una exposición memorable

‘Magiciens de la Terre’. Centre Pompidou. 1989

‘Magiciens de la Terre’ és el nom d’una exposició que es va fer l’any 1989 en el Centre Georges Pompidou en París comissariada per Jean-Hubert Martin. Va ser una exposició emblemàtica que va marcar un abans i un després en la memòria del món de l’art  dirigint la mirada a «l’Art» no occidental.

L’objectiu de la exposició era la universalitat, mirar altres formes estètiques que mereixien sortir a la llum.

Com per exemple artistes nigerians de Benín, aborígens australians, arquitectures del Tíbet, signes vodú fets al terra o estatues rituals de diferents cultures.

I tot això barrejat amb el (re) conegut art occidental: un mural de Richard Long, instal·lacions de Claes Oldenburg, Francesco Clemento, Rebeca Horn, etc.

Aquest estiu, el mateix Centre Pompidou va fer una exposició conmemorativa titulada «Magiciens de la terre, retour sur une exposition légendaire» documentant l’efecte i trascendència que va tenir en el seu moment.

Veure Vídeo

‘Magiciens de la Terre’. Centro Pompidou. 1989

‘Magiciens de la Terre’  es el nombre de una exposición que se celebró en 1989 en el Centro Pompidou de París y que fue comisariada por Jean-Hubert Martin.  Fue una exposición emblemática que marcó un antes y un después en la memoria del mundo del arte dirigiendo la vista al ‘Arte’ no occidental.

El objetivo de la exposición era la universalidad: mirar otras formas estéticas que merecían ser sacadas a la luz.

Como por ejemplo artistas nigerianos de Benín, aborígenes australianos, arquitecturas del Tíbet, signos budús hechos en la tierra o estatuas rituales de diferentes culturas.

Y todo esto mezclado con el (re) conocido arte occidental: un mural de Richard Long, instalciones de Claes Oldenburg, Francesco Clemento, Rebeca Horn, etc.

Este pasado verano, el mismo Centro Pompidou hizo una exposición conmemorativa titulada  «Magiciens de la terre, retour sur une exposition légendaire» documentando el efecto y  trascendencia que tuvo en su momento.

Magiciens de la Terre

Marina Abramović performance en Serpentine Galleries

«512 Horas» de Marina Abramović

La Serpentine Galleries va inaugurar el dia 11 de Juny el seu programa d’estiu.
Entre les seves exposicions va començar la de Marina Abramović «512 Hores», una performance amb el cos com a protagonista on els visitants hi participen de forma espontània fent-la canviar continuament amb els seus propis moviments i les accions de tots  en un absolut silenci.
Vaig tenir la sort de participar-hi i no oblidaré mai aquesta experiència.

«512 Horas» de Marina Abramović

Serperpentine Galleries inauguró su programa de verano el pasado 11 de Junio.
Entre sus exposiciones está la de Marina Abramović «512 Horas», una performance con el cuerpo como protagonista donde los visitantes participan de manera espontánea modificándola continuamente con sus propios movimientos y las acciones de todos juntos en un absoluto silencio.
Tuve la suerte de participar y no olvidaré nunca esta experiencia.

Serpentine Galleries

Marina Abramović en el MoMA

Post opening Libros de Artista

Fotografies de la inauguració

Aquí us presento varies fotografies de la inauguració de la exposició col·lectiva que ja us vaig anunciar fa uns dies: Exilis.
En aquest nou projecte de l’Associació Cultural Populart hem participat 23 artistes plàstics amb exemplars únics de Llibres d’Artista.
Val la pena veure la diversitat de formes al encarar aquest tema que resulta tan actual com és l’exili.

Fotografías de la inauguración

Aquí os presento varias fotografías de la inauguración de la exposición colectiva que ya os anuncié: Exilis.
En este nuevo proyecto de la Asociación Cultural PopulArt hemos participado 23 artistas plásticos con ejemplares únicos de Libros de Artista.
Vale la pena ver la diversidad de formas al encarar este tema tan actual como es el exilio.

Escapada a Bilbao

Vaig aprofitar uns dies de Nadal per escapar-me al Nord, no em volia perdre l’exposició d’ Antoni Tàpies «Del objeto a la escultura» (1964-2009) al Guggenheim-Bilbao.
Una mostra especial dedicada als objectes, escultures o poemes visuals que va anar fent des de l’any 1964 i que no són tant coneguts com l’obra pictòrica.
De caire auster i essencial els dota de una nova dimensió mística i poètica.
Alguns intuitius, plens de misteri, d’altres mes racionals i simbòlics sempre tocant la seva propia temàtica dels objectes simples del nostre entorn quotidià;
plats, portes, cadires, tela metàl·lica, cistells, draps vells, diaris…i també amb la preocupació del pas del temps, de l’espiritualitat, de la condició humana…


«Las cosas tienen vida propia… todo es cuestión de despertarles el ánima»

… Gabriel García Marquez va dir en «Cien años de soledad» i crec que es aquest concepte el que Tàpies ha sapigut despertar amb la seva mirada.

L’altre recomenació és el Museo de Bellas Artes de Bilbao, on trobem una col.lecció molt ben triada (sobretot d’artistes del pais Vasc com Oteiza i Chillida, que dialoguen molt bé amb Millares, Tàpies i d’altres) on en aquests moments hi ha una mostra de Cubisme de la Fundació Telefónica amb obres molt importants, destacant les de Juan Gris com un dels principals representants d’aquest moviment.
Bilbao-Chillida-Assumpciomateu[subscribe2]

Homenaje a Jaume Plensa en Estampa

jaume-plensa-estampa-2013
«El proyecto de Jaume Plensa crece en un mundo en medio del cielo y de la tierra. Donde están realmente sus mujeres durmientes. Meditan, sueñan o fallecen sus personajes de alfabeto.

Decía Plensa que los rostros alargados de tantos personajes anónimos aludían a la llama de la vela que ilumina tenuemente el interior de cada ser humano: correlato del alma del mundo, a medio camino entre el sueño y el lugar imaginal que su idolatrado William Blake habitó alucinado.
[…]
Convencido de su tarea en el mundo, Jaume Plensa busca la emoción que vibra y tiembla, que vive en el niño y el hombre, que asciende un Monte Análogo o se pierde en las nauseas de la Isla del Tesoro.»